+ Cinema

Divendres 25 de maig a les 22:30h

Dissabte 26 de maig a les 22:30h

Diumenge 27 de maig a les 17h i a les 20h

Preu 3'00€ 

Entrada Reduïda 2,50€

Targeta Fideliz´Ar-T' 1 punt




França 2011 109' N.R. menors de 7 anys
Dir: Olivier Nakache i Eric Toledano

Sinopsi

Comèdia basada en fets reals, sobre dos homes que mai haurien d'haver-se trobat: un aristòcrata ferit en un accident i un jove dels suburbis de París que es converteix en el seu assistent i li retorna les ganes de viure.

Philippe, un aristòcrata que s'ha quedat tetraplègic a causa d'un accident de parapent, contracta com a cuidador a domicili a Driss, un immigrant d'un barri marginal que acaba d´eixir de la presó. Tot i que, a primera vista, no sembla la persona més indicada, els dos acaben aconseguint que convisquen 'Vivaldi' i 'Earth Wind and Fire', l'eloqüència i la hilaritat, els vestits d'etiqueta i el xandall. Dos mons enfrontats que, a poc a poc, congenien fins a forjar una amistat tan absurda, divertida i sòlida com a inesperada, una relació única en la seua espècie de la qual salten espurnes.

Els directors

Eric Toledano i Olivier Nakache es van conèixer a principis dels anys noranta. En 1995, van dirigir junts el seu primer curtmetratge, Le jour et la nuit.

No obstant això, fou el seu segon curt, Els petits souliers, el que va aconseguir atraure l'atenció sobre el tàndem. Inspirat en la seua mútua experiència (les rondes de Santa Claus que havien afrontat en Nadal per a fer una mica de diners) i interpretat per un repartiment excels d'actors més o menys desconeguts encara en aquella època (Gad Elmaleh, Atmten Kélif, Jamel Debbouze i Roschdy Zem) la pel·lícula va ser triada per al Festival de curtmetratges de Clermont-Ferrand, i per al Festival de cinema de París, on va aconseguir el Premi del públic de 1999.

En 2001, van estrenar el curt Ces jours heureux (amb Lorant Deutsch, Omar Sy, Fred Testot, Lionel Abelanski i Barbara Schulz) que portava les llavors del que es convertiria en 'Nos jours heureux', , el que seria el seu segon llargmetratge. La pel·lícula, un altre gran èxit, es va fer creditora de molts premis (El premi del jurat i el del públic en el Festival de Comèdia de Meudon, en la seua edició de 2001; el premi del públic en Poitiers i Sarlat, aquell mateix any).

En 2003, Eric Toledano i Olivier Nakache van abordar el seu primer llarg junts, Je préfère qu'on reste amis. Aquest projecte va quedar marcat per la trobada amb Gérard Depardieu, i el començament de la col·laboració dels cineastes amb Jean-Paul Rouve. Éste últim es va reunir amb tots dos directors per a 'Nos jours heureux', que quan es va estrenar, en 2006, va obtenir gran èxit de crítica i públic.

Llavors, la parella va realitzar Tellement proches, que tracta el tema de la família en aquests temps que corren.

La idea per al quart llargmetratge, Intocable, va nàixer en 2003, després d'haver vist un documental sobre la vida de Philippe Pozzo di Borgo, fill de dues distingides famílies franceses i director de Champagne Pommery. En 2001, l'editorial francesa Bayard va publicar el sorprenent testimoniatge de la seua nova vida, Le second souffle, que va tenir un excel·lent acolliment crític. Després, amb motiu de la pel·lícula, es va reeditar amb un text addicional, "Diable gardien", i es va convertir ràpidament en un imparable bestseller tant a França, amb més de 200.000 exemplars venuts en els dos primers mesos, com en les traduccions que ja han aparegut. El llibre que reuneix tots dos textos, Intocable, va inspirar la pel·lícula amb un èxit extraordinari tant de crítica com de públic vuit anys més tard, en 2011, en la qual van adaptar la història d'aquest ric aristòcrata que va quedar tetraplègic després d'un accident de parapent, qui es va topar inesperadament amb un jove procedent del complex d'habitatges públics, i que va contractar perquè el cuidara.

Amb més de 18 milions d'espectadors, Intocable és ara la tercera pel·lícula més vista de la història del cinema a França.

La crítica

"Gràcies a un brillant guió, 'Intocable' té l'habilitat de convertir assumptes carregats de tensió –marginalitat de raval, el color de la pell, la pobresa– en entreteniment despullat de mala consciència (...)" (Salvador Llopart: Diari La Vanguardia)

"Està rodada primorosament (...) té un toc assumible de cinema social (...) I pot resultar tan divertida, disbauxada i sense complexos que ni tan sols et farà sentir culpable (...)" (Carlos Marañón: Cinemanía)

"Les claus de l'eficàcia de 'Intocable' són una fugida de la compassió, una escriptura acurada del personatges i un ús extraordinari de l'humor (...)" (Desirée de Fez: Fotogramas) 

 

Fes click per a vore el 'tràiler'

Pre-Estrena 10é Aniversari

Pre-Estrena 10é Aniversari

Anem Anant Teatre

  
'Argos, una arriscada missió'

Diumenge 20 de maig 18'00h

Preu 2'50€

Entrada Reduïda 2'00€

Targeta Fideliz'Ar-T' 2 punts

Un text de l´Eduard Costa

'Anem Anant' és una companyia valenciana de teatre infantil de les més premiades. 

La seua trajectòria és impecable; cuida moltíssim les seues produccions des de la 'gestació fins al part' i mima cada passa del procés com qui acarona un fill menut i contrubuix al seu creixement feliç.

Saben viure cada projecte intensament; creuen fermament en el que fan i saben que és necessari... i ens ho traslladen, als espectadors i a qui em tingut la gran sort d´estar al costat en els seus treballs d´una o d´una altra manera.

Enguany fa deu que 'Anem Anant' junts...companyia i sala han creat  públic familiar a Benetússer it tots plegats fem possible el TEATRE

“ARGOS, una arriscada missió” és el primer espectacle de la companyia, i Anem Anant l´ha volgut revisar per a recordar els passos amb els quals van començar a caminar. Tenen la intenció d´ iniciar així un nou cicle que esperen els porte tantes alegries com aquest que deixen enrere.

Nosaltres ho tenim clar...Anem Anant fa possibles els somnis...treballant molt i molt bé.
Molts anys i bons xics!!

Sinopsi

Què passaria si els homes deixaren de creure de sobte, en els personatges dels contes? Què passaria si un dia totes les històries que coneixem des de xicotets es perderen per sempre?
Una part de nosaltres es moriria sense que ens adonàrem. És per açò que us demanem a totes i a tots que ens ajudeu en aquesta arriscada aventura i que feu que el món dels contes tinga la màgia que els correspon des de sempre.

Esteu disposats a ajudar-nos? Doncs benvinguts
No hi ha temps que perdre

El gnom és: Nando Pascual
El follet és: Juan Fran Aznar
El bruixot és: Eduard Costa

FitxaTècnica

Música original: Jesús Serrano

Escenografia: Paco Pellicer

Diseny de vestuari:Joan Miquel Reig

Elaboració del vestuari: Doblete

Maquillatge i caracterització: Quica Belda i Núria Gandia

Diseny de llums: Manolo Conde

Diseny de cartell i de programa: Rubén Fuentes i Inés Novella

Producció executiva: Vicent Pastor

Direcció Leopoldo García Aranda

Estrena de cine

Divendres 18 de maig a les 22:30h

Dissabte 19 de maig a les 19h i a les 22:30h

Preu 3'00€ 

Entrada Reduïda 2,50€

Targeta 'Fideliz'Ar-T' 1 punt

V.O.S.

França 2010 Durada 104'  N.R. menors de 7 anys
Director: Michel Leclerc amb Jacques Gamblin i Sara Forestier

César 2011 a la Millor Actriu (Sara Forestier)

César 2011 al Millor Guió (Michel Leclerc i Baya Kasmi)

Sinopsi

Una jove i extravertida activista d'esquerres, viu sota el clàssic lema "Fes l'amor i no la guerra", ficant-se al llit amb els seus oponents polítics per a convertir-los a la seua causa. Ha aconseguit bons resultats, fins que coneix l´Arthur Martin. S'imagina que amb un nom comú, està destinat a ser un vertader conservador i per tant difícil de convèncer. NO obstant això, els noms són decebedors i les aparences enganyoses.

Entrevista amb Michel Leclerc i Baya Kasmi

Per què et vas decidir per una comèdia? M.L: En parlar d'un mateix, o almenys quan es desitja utilitzar material autobiogràfic, l'humor et permet fer un pas bastant enrere com per a evitar caure en la indulgència narcisista. Per a parlar d'un mateix, i guanyar seguretat, has de burlar-te alhora de tu mateix perquè uns altres puguen entrar en la història. Eixa és la raó principal per la qual faig comèdies: em sembla que és la manera més elegant per a parlar d'assumptes personals sense arribar a ser auto-absorbent...

Com comença l'aventura de Los Nombres del Amor? ML: Quan vaig conèixer Baya fa quasi deu anys, em va dir el seu nom i jo li vaig contestar, "És brasiler?" I va respondre, "No, és algerià." Després d'açò em va preguntar el meu nom i quan li'l vaig dir ella em va respondre: “ Almenys tu pots dir d'on és!" Així que el punt de partida de la pel·lícula coincideix amb el punt de partida de la nostra relació personal.

Baya: Hem volgut respondre a eixa línia de raonament determinista sobre la identitat i les diferents comunitats, a les quals no podem suportar però no sabem ben bé per què.

ML: A França, la qüestió de l'origen és complicada i obsessiva. Com et mantens fidel a les teues arrels sense necessitat de ser part de la mentalitat de la comunitat? Com es pot ser ateu sense renunciar als seus orígens? Estem fascinats amb aquestes preguntes.

Així que la pel·lícula és profundament autobiogràfica? ML: Sí, perquè ens vam estar explicant mútuament històries sobre les nostres famílies i, malgrat les nostres diferències, ens vam adonar de les similituds en certes neurosis i obsessions dels nostres pares. Bàsicament, el desenvolupament de les relacions amoroses depèn molt més de l'entorn familiar que del suposat sentit de pertinença a una comunitat

Els personatges
 

Arthur Martin es defineix a si mateix com “millor que cap altre però sense estar entre el més selecte del mercat”. Massa estricte com per a resultar simpàtic, i la inflexibilitat del qual acaba per convertir-lo en un ser anti-social. Arthur Martin és un d'aqueixos homes que té un sentit molt estricte de la moral- molt rígida, fins i tot - que li impedeix fer concessions.

Baya rebutja totalment qualsevol tipus de compromís. És un personatge valent que creu que sempre és millor prendre mesures, fins i tot mal fetes, que no fer res en absolut. És una activista que creu que les seues accions poden canviar el món. Però, el que la fa especial és que ella no fa cap distinció entre el seu compromís polític i el seu compromís personal, ja que ella dorm amb els seus enemics polítics! És un personatge amb una mentalitat pròpia.

Què diu la premsa francesa

''Impertinent, toca temes divertits i sensibles tals com la identitat nacional i els seus orígens'' (Le Figaroscope)

''En aquesta comèdia es respira inesperadament com un gran bufe de llibertat llibertària i *libertina'' (Paris Match)

'Si Els noms de l'amor és un gran treball, es deu principalment al fet que s'enfronta en clau de comèdia a la duresa del món actual." (Brazil)

''Leclerc qüestiona a Sarkozy entre riures i bon humor en Los nombres del amor'' (Que.es)

Fes click per vore el tràiler 

Ba'k'tes 7na edició

Duo Antwerp
Dissabte 12 de maig
18:00h Master class
20:30h Concert
Preu 5'00€ Entrada Reduïda 4'00€
Targeta Fideliz'Ar-T' 4 punts

Des del pròxim dia 10 fins al 13 de maig, tindrem de gira per València al Duo Antwerp format pel clarinet baix de Daniel Belloví (València)  i la marimbista xinesa Adilia Yip (Hong Kong)

És la primera vegada que actua a Espanya. La seua gira de concerts començà el 10 de maig, en l'Ateneu Musical del Port de València i visitarà també Vinalesa 

Hui els tenima a Benetusser,  i finalitzaran amb el seu concert a Yátova, en l'Auditori de la Mancomunitat de la Foia de Bunyol.

Adilia Yip es va graduar al Koninklijk Vlaams Conservatorium, d´Amberes, sota la tutela dels professors Ludwig Albert i Leo Ouderits amb els quals va obtenir el Diploma Master Degree i el de postgrau de percussió. Més tard, al Lemmens Institute de Lovaina (Bèlgica) va obtenir el títol de Master Degree en música de cambra.

Hui dia estudia per tal d´aconseguir el Doctorat en Arts Musicals en un programa que ofereix l´Orpheus Institute de l´Universitat de Gent i Amberes amb un treball d´investigació sobre l´exploració de noves possibilitats per a la marimba.

És membre del quartet de Percussió 'The Backet Quartet' i amb Dani Belloví forma el duo 'Antwerp' que presentem hui.

Daniel Belloví és Professor Superior de clarinet pel Conservatori Superior de Música de València 'Joaquín Rodrigo' i es va graduar al Koninklijk Vlaams Conservatorium, d´Amberes (Bèlgica) sota la tutela del professor Jan Guns amb qui va obtenir el Diploma Master Degree de clarinet baix.

Molts han estat els professors amb els quals ha ampliat estudis: José Cerveró, Bertram Egger, Walter Boeykens, Josef Horak i d´altres. Ha col·laborat amb diferents formacions musicals nacionals i estrangeres com a clarinet, clarinet baix i clarinet contrabaix.

És membre del quartet de clarinets 'Consolat del Mar' i amb Adilia Yip forma el duo 'Antwerp' que hui presenta a El Molí el següent programa:

Divertimento (Marimba & bass clarinet) de l´Akyra Yayama (12')

Prelude, themes and dance-fantasy pieces for marimba (8') del John Thrower

• Prelude
• A time for peace

From far and near (Marimba & bass clarinet) del Wilfried Westerlinck (15')
Five Bagatelles (Marimba & bass clarinet) del Philip Parker (13')

1. Intrada
2. Nocturne
3. Waltz
4. Song
5. Reel
   

Cinema

Divendres 11 de maig a les 22:30h

Diumenge 13 de maig 

a les 17:00h i a les 20:00h

Preu 3'00€ Entrada reduïda 2'50€

Targeta Fideliz'Ar-T' 1 punt

Direcció de Nadine Labaki

França 2011 Durada 110' 
N.R. menors de 7 anys

Sinopsi

En el camí que porta al cementeri del poble, una processó de dones de negre afronta estoicament la calor del sol estrenyent contra elles les fotos dels seus marits, dels seus pares i dels seus fills. Algunes porten vel, unes altres una creu, però totes comparteixen el mateix dol, conseqüència d'una guerra funesta i inútil. En arribar a l'entrada del cementeri, el grup es divideix en dos: un musulmà, l'altre cristià. Amb el teló de fons d'un país estripat per la guerra, Y ahora adónde vamos? narra la determinació sense fissures d'un grup de dones de totes les religions per a protegir la seua família i el seu poble de les amenaces exteriors. Demostrant un gran enginy, inventant estratègies, unides per una amistat infrangible, eixes dones només tenen un objectiu: distraure l'atenció dels homes i fer que s'obliden del seu còlera i de la seua indeferència. Però quan els esdeveniments prenen una orientació tràgica, fins a on estaran disposades a arribar per a no perdre els que encara queden?

Nadine Labaki (síntesi d´una entrevista amb la directora)

Va debutar com a directora amb la deliciosa "Caramel" i aquesta vegada torna sobre els tons amables per a explicar un conte al voltant de l'ombra permanent de la guerra i l'audàcia de les dones d'un poble de cristians i musulmans per a evitar que els instints dels homes tornen a desenterrar les armes. Segurament les intencions de la directora són superiors als seus assoliments, però el seu tarannà i la desimboltura dels seus insòlits números musicals, la converteixen en una pel·lícula resultona i simpàtica, que ja s'ha convertit en el major èxit de taquilla del cinema libanés, la qual cosa possiblement no és dir molt però amb tota seguretat té algun significat més enllà del purament cinematogràfic.

El punt de partida va estar en esdeveniments no massa feliços per al Líban: un enfrontament entre dos partits polítics que van espentar la gent a prendre les armes i baixar al carrer. Beirut es va convertir en poques hores en zona de guerra.

“En aquest context va ser quan em vaig assabentar que estava embarassada i jo crec que hi ha un instint maternal que fa que es vegen les coses de manera diferent; enfront de l'absurd del que va passar perquè havíem aconseguit 20 anys en pau i per raons que no sempre són vàlides la gent torna a agafar les armes ràpidament. Així que crec que enfront de l'absurd de tot açò i potser pel fet d'estar embarassada i l'efecte de mirar al món diferent, ha fet que imaginara la història d'una mare que fa el que siga perquè el seu fill no agafe un arma i vaja al carrer, i així, a poc a poc, s'ha desenvolupat la història d'un poble en el qual les dones fan l'impossible per a evitar la guerra als seus homes.

Crec que si fins i tot la història és molt tràgica, el fet que siga tractada amb humor, per a mi és normal perquè de vegades la situació és tan absurda que no queda més que riure's del que passa convençuda que el riure crea una distància i que des d'aqueix moment en què ens podem riure dels nostres errors, comencem a guarir-nos d'ells. Així que, és normal per a mi introduir l'humor en una història tràgica com també ho és introduir la dansa i les cançons (...)''

Les crítiques

''Un treball excel·lent en el qual s'aconsegueix passar de la comèdia al drama o al mini-musical en un bufit, sense amb prou faenes respir i sense que el vaivé afecte al ritme de la narració'' (José Manuel Cuellar: Diari ABC)

''Cinema de l'alegria narrat des del cor de la tempesta (…) on de debò brilla el filme és en la composició dels espaiats i emocionants números musicals'' ( Sergio F. Pinilla: Cinemanía) 

Fes click per vore el tràiler 

Entrevista amb la directora 

Hui Teatre

Dissabte 21 d´abril a les 20:30h   Entrada 8'00€                                Reduïda 6'50€                                   Targeta Fideliz'Ar-T' 3 punts

Direcció de Chema Cardeña amb  Juan Carlos Garés com a Gaetano, Amparo Vayá com Adila, Ruth Lezcano en el paper de princesa i Chema Cardeña com Giacomo Casanova

Sinopsi 

Giacomo Casanova, home llibertí  i aventurer venecià, és empresonat en els Ploms de Venècia, una presó inescrutable de la qual ningú ha pogut escapar mai. En la seua captivitat, comparteix cel·la amb el comte Gaetano, un maçó cec coneixedor de l'única eixida possible de la presó. Tots dos fan un pacte, Gaetano desvetlarà el camí cap a la llibertat a Casanova, si aquest somia per a ell algunes de les seues més audaces aventures. Així doncs assistim a dos espais, el real, una cel·la dels ploms, i l'irreal, el lloc on tenen lloc els somnis que tots dos presos compartiran i viuran amb l'espectador com a testimoni.

+ Cine este cap de setmana

Divendres 13 a les 22'30h

Dissabte 14 a les 19h

i a les 22'30h

Diumenge 15 a les 17h 

i a les 20h

EUA 110' N. R. menors de 7 anys

Oscar al millor guió adaptat – 2 Globus d´Or: a la millor pel·lícula dramàtica i

millor actor dramàtic

Sinopsi

Matt King, casat i pare de dues xiquetes, es veu obligat a reconsiderar el seu passat i a canalitzar el seu futur quan la seua dona pateix un terrible accident de vaixell en Waikiki. Matt intenta de manera un tant maldestre, recompondre la relació amb les seues filles, la precoç Scottie, de 10 anys i la rebel Alexandra, de 17, i alhora s'enfronta a la difícil decisió de vendre les terres de la família. Herència de la unió entre la reialesa hawaiana i els missioners, els King posseeixen algunes de les últimes zones verges de platja tropical de les illes, d'un valor incalculable.

Basada en la novel·la de la hawaiana Kaui Hart Hemmings, Los Descendientes es la cinquena pel·lícula d´Alexander Payne després de 'Ciudadana Ruth', 'Election', 'A propósito de Schmidt' i 'Entre copas'; un director encasellat en el Frat Pack: autors de cinema 'indie' en el qual coincideixen comèdia i ironia i acampen a pler.

En el cas del cinema de Payne s'uneixen comèdia, drama i uns protagonistes enredats en un 'estrany viatge' cap al seu propi coneixement amb la qual cosa apareixen en les seues pel·lícules elements comuns en relació als ambients que no es tornen a vore en 'Los Descendientes': ''És un relat que podria ocórrer probablement en qualsevol altre lloc, però el que em va impressionar del llibre va ser l'ambient, absolutament excepcional, dels terratinents i l'alta societat de Hawái. És una cosa molt específica d'aquest lloc, encara que també és universal'' comenta Payne

Hawai és, a més d'escenari, protagonista. D'aquesta manera ho explica el director de fotografia Phedon Papamichel: ''Resultava essencial capturar la bellesa i la naturalesa de l'entorn de manera que es poguera entendre el conflicte que sent Matt davant la perspectiva de vendre la terra de la seua família''. D'aquesta manera va dividir els escenaris de Hawai en dos: els ambients més atrafegats i urbanites d'Honolulu i els paisatges de Hanaley Bay en l'illa de Kauai, amb les inevitables dificultats que presentava aqueixa fotografia: ''La llum allí és molt complicada perquè està canviant constantment (…) El temps pot variar d'ennuvolat a assolellat en el trasncurs d'una foto'', apunta Papamichel.

És una nota curiosa que, mentre l'escriptora construïa el paper de Matt King pensara en Clooney com l'actor ideal i que acabara sent-ho perquè el director va pensar en ell de la mateixa manera.

Les crítiques

"Sens dubte la millor cinta de l'any. (...) Emociona perquè ens descobreix la nostra nua condició d'éssers nus. I açò emociona tant com un pel·lícula perfecta." (Luis Martínez: Diari El Mundo)

"Alguna cosa tan fresca com a transcendent (...) Com sol ocórrer en Payne, en la seua posada en escena es barreja la naturalitat quasi de documental amb alguna imatge d'impacte (...) la seua escriptura sempre és afilada, tant pel seu humor com pel seu amor" (Javier Ocaña: Diari El País)

"Una tragicomèdia que es mou amb sorprenent naturalitat entre el melodrama devastador i la comèdia absurda (...)" (Salvador Llopart: Diari La Vanguardia) 

Fes click per vore el tràiler